Jordi Munyoz.

Consultor, formador i coach sistèmic

“Investigo, acompanyo i profunditzo en com influeixen les relacions i les dinàmiques internes d'equips, alumnes i famílies, en el funcionament i propòsit de la seva vida personal i professional.”

BIO

Vinculat durant més de 20 anys a l'àmbit educatiu acompanyant a infants, professionals i famílies.

Al 2012 vaig entrar en una crisi vital, que em va fer replantejar la meva vida. Un divendres qualsevol, des del sofà de casa, em vaig trobar apàtic i amb poques ganes de fer coses. Des d'aquest estat, vaig començar a qüestionar-me la meva vida de manera profunda: "qui soc?, què em motiva?, què m'agrada? amb què vibro?". No vaig saber respondre amb sinceritat cap de les preguntes i en cada resposta tenia la sensació profunda que em trencava per dins. Aquell dolor que sentia em va impulsar a fer canvis. Amb molta incertesa i por, vaig iniciar inconscientment un camí que em va comportar deixar anar: trencant relacions personals i també projectes professionals, amb l'expectativa d'obrir un camí de vida amb més sentit i sobretot amb més ganes de viure'l.

Sovint comparteixo, que no conec canvis profunds sense estar associats a un dolor profund, i en aquell moment així va ser, el neguit sincer de no saber qui era, va ser un clar activador dels meus canvis.

Continuant amb la cerca, al 2014, realitzo un Màster en Coaching Personal i Executiu (UPF Barcelona School of Management) que bàsicament em va fer entrar en contacte íntim amb mi mateix. Va ser un primer any de treball profund d'autoconeixement, que des d'aleshores m'ha servit de motor de vida. El Màster em va donar pistes per obrir una nova mirada cap a l'acompanyament de projectes i persones. Aquest canvi de mirada em va enfocar, d'una manera més conscient, cap a la vida i cap a la feina. La porta del canvi va ser l'autoconeixement. Posar el focus en l'important, en mi.

Sense haver acabat el màster, ja vaig començar a aplicar aquest nou canvi de paradigma en l'acompanyament cap als meus alumnes. Un dia, la directora del centre educatiu on estava treballant, i a qui li agraeixo amb molt d'amor, em va fer reunir amb ella per saber què estava fent exactament. En aquella reunió vaig compartir, amb molta passió, tots els nous coneixements i l'enriquiment que estava aflorant dins meu. La directora va quedar fascinada i em va proposar fer un treball d'acompanyament a l'equip directiu.

Allà em vaig adonar compte que alguna cosa dins meu ja estava començant a prendre forma i no ho vaig voler aturar. Vaig continuar formant-me en mirada sistèmica, constel·lacions organitzacionals, treball corporal, acompanyament relacional de grups, Neurociència aplicada a l'acompanyament i al lideratge de persones, Coaching Sistèmic i treball amb figures, Coaching d'Equips, i sobretot un treball profund personal de teràpia i desert, molta travessa de desert (en sentit literal i figurat).

A mitjans de curs, vaig deixar la feina i vaig iniciar camí en un petit projecte molt artesanal, Espai Ubuntu©, que em va permetre fer els meus primers acompanyaments, tant a alumnes com també a professionals de diferents àmbits (centres educatius i també organitzacions de diferents sectors).

Vaig sentir una força interna que em va donar permís per fer aquest moviment de canvi tan profund que tenia com a propòsit cuidar la infància i l'educació.

Del que n'estic segur és que, el fons profund de la meva feina és acompanyar a equips, persones, professionals, a què tinguin una mirada amorosa cap a elles i cap a qui estiguin acompanyant: un projecte, un equip, un infant, una aula... .

Actualment, em sento afortunat d'acompanyar projectes, tenint una mirada profunda cap a tot el sistema educatiu, amb El Sedàs, alhora que també des de la meva empresa, de la qual soc soci co-fundador (WeMind Systemic Consulting, SL) on acompanyo a líders i organitzacions en processos de canvi, i on l'enfocament no s'allunya gens del que proposo als centres educatius: autoconeixement i autoresponsabilitat.
També col·laboro formant part de l'equip d'un projecte amb molta ànima, Caravana Hacia el Interior.

Estic convençut que tenir una mirada curiosa i conscient cap a una mateixa, et permet assumir amb autoresponsabilitat decisions importants, vivint la vida i els projectes professionals amb molt més sentit i amb menys desgast.

Et pot interessar

“En un dels meus viatges al desert vaig comprendre que el meu propòsit era cuidar a la infància, canviant profundament la mirada cap als infants des del món dels adults”.

— Jordi Munyoz novembre 2022